L’entorn en el qual intervenim és un
poble, el Pla de Santa Maria, semirural d’uns 2400 habitants de famílies
d’un nivell econòmic i socio - cultural mig alt. La població infantil i juvenil
participa en la seva majoria de les activitats que organitzem.
El lloc ocupat pel Pla de Santa Maria, formà
part originàriament del terme del Castell de Cabra. Era poblat a mitjan segle
XII quan ja existia l’església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou
anomenat també, Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de
Cabra. Aquest nom en una o altre de les variants acabà imposant-se a l’oficial
de Villalba El rei Alfons I donà a Berenguer de Vilafranca Locum Illum Santae
Mariae perquè hi fundés i repoblés el poble.
La construcció de l’església
romànica a la fi del segle XII demostra que el poble va conèixer un important
creixement. Al segle XIII va tenir diverses topades per problemes d’aigua amb
Valls. El 1254 l’arquebisbe Benet de Rocabertí marcà els límits del terme. El
1264 Bertran de Vilafranca cedia a la mitra el lloc i el terme del Pla que
passà a ser una senyoria compartida entre l’arquebisbe i el rei. El Pla on al
segle XIV ja es documentaven jueus i sarraïns, fou un dels membres més actius
de la comuna, sent la primera vila que protestà pel repartiment ordenat per
l’arquebisbe Rodrigo Tello per a finançar les obres de fortificació de
Tarragona. Durant la guerra civil catalana, El Pla es mantingué al servei de la
Generalitat en desacord del seu senyor l’arquebisbe Pero de Urrea.
Durant la guerra dels Segadors és mostrà en un
primer moment fidel als castellans. En canvi, el 1642, el marqués d’Hinojosa,
cap d’una columna castellana, féu assetjar l’església, degollà els seus 40
defensors i va permetre a les seves tropes el saqueig i l’incendi del temple i
les cases del raval del poble.
A finals del segle XVIII, es va construir
l’església parroquial de Santa Maria, magnífic exemple d’estil barroc amb
façana decorada i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal amb
balustres. Des del 1808 el seu sometent participà activament en les campanyes
contra els francesos. A mitjan segle XIX disposava de presó i escola. Tenia una
fàbrica d’aiguardent i produïa essencialment cereals, vi, oli i avellanes
